Accions de mitigació i adaptació

Ets aquí: / / Accions de mitigació i adaptació

Accions de mitigació i adaptació

Gestió de masses forestals en fase de regeneració postincendi

Principals serveis ecosistèmics d’anàlisi: regulació del clima i regulació hídrica.

La gestió forestal en la fase de regeneració postincendi és clau per maximitzar la productivitat futura d’un bosc i dotar-lo de major resistència per fer front a nous incendis i episodis de sequera. Les accions se centren, especialment, en estructurar el bosc per tal d’assegurar i potenciar el seu creixement futur.

Les principals masses forestals on s’ha incidit són les següents i sumen un total de 28,3 hectàrees:

  • Can Salvi: 6,5 ha d’alzina surera (Quercus suber) a la UP Els Aspres.
  • Can Bech:  5 ha d’alzina surera (Quercus suber) a la UP Els Aspres.
  • Els Pins Verds:  4,4 ha de pi blanc (Pinus halepensis) a la UP El Montmell.
  • Soler d’en Jaumàs: 2 rodals amb 1,4 ha de pi blanc (Pinus halepensis) i 1,8 ha de pinassa i roure (Pinus nigra i Quercus faginea) a la UP Replans de Berguedà.
  • Viladasses: 5,4 ha de roure (Quercus faginea) a la UP Replans de Berguedà.
  • La Cortada:2 rodals amb un total de 3,8 ha de pi roig, roure i alzina (Pinus sylvestris, Quercus faginea i Quercus ilex) a la UP Replans de Berguedà.

S’ha seleccionat un tipus de model silvícola per a cada un dels diferents rodals en funció de les orientacions de gestió forestal sostenible de Catalunya (ORGEST) que varien en un funció de l’espècie principal. 

En general, les actuacions han tingut com a objectiu reduir la densitat de peus de la massa per tal que els arbres tinguin més capacitat de creixement gràcies a no haver de competir pels recursos (aigua, llum, nutrients, etc.). Seleccionem aquells arbres que tenen una capacitat de creixement potencialment més alta, i aquesta selecció, sumada amb la reducció de densitat, implica un major creixement dels arbres romanents, la qual cosa implica una major capacitat d’absorció de carboni.  

Es fa una millora de l’estructura arbrada amb la finalitat de reduir la vulnerabilitat al foc de capçades i disminuir, doncs, el risc d’incendi a mitjà termini. 

Mantenir la biodiversitat és un dels punts claus del nostre projecte i que assegurem en aquesta mena d’intervencions per tal que s’assoleixin nivells més elevats de biodiversitat potencial a mitjà o llarg termini. Ha de ser a mitjà o llarg termini perquè en tractar-se de masses incipients o joves, els valors de biodiversitat potencial són, a priori, baixos. 

Exemple del resultat de les feines d’implementació en el rodal de pins verds, en una massa de pi blanc postincendi, abans i després de les actuacions silvícoles; aclarida de plançoneda. 

Gestió forestal en masses adultes

Principals serveis ecosistèmics d’anàlisi: regulació del clima, regulació de l’aigua (eficiència en l’ús de l’aigua i disponibilitat hídrica) i biodiversitat.

Una gestió forestal climàticament intel·ligent permet que masses forestals adultes que en cas d’abandonament podrien situar-se en punt d’estancament de creixement passin a potenciar la generació de diferents productes com ara la biomassa, la fusta o el suro. La selecció i aplicació del tractament silvícola adequat farà que aquesta massa forestal permeti una major fixació del carboni, consumeixi aigua de forma més eficient i sigui capaç de seguir acollint biodiversitat en el mateix nivell. 

Les actuacions s’han dut a terme en un total de 39,34 hectàrees: 

  • Can Bech: 5,1 ha d’alzina surera (Quercurs suber) a la UP Els Aspres.
  • Can Budó: 4,3 ha d’alzina surera (Quercurs suber) a la UP Els Aspres.
  • Aiguaviva: 4 ha de pi blanc (Pinus halepensis) a la UP El Montmell.
  • Cal Marimon: 4,4 ha de pi blanc (Pinus halepensis) a la UP Serres d’Ancosa.
  • Can Vich: 3,8 ha de pi blanc (Pinus halepensis) a la UP Serres d’Ancosa.
  • Vallcebre: 3,64 ha de pi roig (Pinus sylvestris) a la UP Capçaleres de Llobregat.
  • Santa Maria de les Garrigues: 5 ha de pi roig (Pinus sylvestris) a la UP Capçaleres de Llobregat.
  • Confós: 4,8 ha de pinassa (Pinus nigra) a la UP Vall de Rialb.
  • Sardanyés: 4,3 ha de pi roig (Pinus sylvestris) a la UP Vall de Rialb.

Pinedes de pi blanc (P. halepensis) a la UP Montmell i UP Serres d’Ancosa

Boscos de pi roig (P. sylvestris) a la UP Capçaleres del Llobregat

Boscos de pi roig i pinassa (P. nigra) a la UP Vall de Rialb.

Suredes a la UP els Aspres

 

Hem seleccionat l’aplicació de cada model silvícola en funció de l’espècie principal existent. En general, els objectius que hem buscat en totes les actuacions han estat: potenciar el creixement dels arbres amb més potencial, que implica una major fixació de carboni, així com millorar l’estructura arbrada per reduir-ne la vulnerabilitat davant d’incendis. 

Per augmentar la resistència a possibles incendis, en aquells rodals on ha estat necessari, hem actuat sobre el combustible d’escala per trencar-ne la continuïtat, ja sigui vertical o horitzontal. 

Hem actuat sobre rodals on l’eficiència del consum d’aigua era un dels principals objectius, i en aquests casos hem aplicat tallades d’arbres més intenses per tal de reduir de forma més notòria el consum d’aigua tot afavorint el creixement potencial dels arbres romanents, els quals no hauran de competir pels recursos hídrics i presentaran una consegüent major fixació de carboni. 

Hem fomentat la biodiversitat d’aquestes masses forestals conservant elements que aporten altes capacitats d’acollida com arbres de gran diàmetre o arbres amb dendromicrohàbitats, així com la creació de fusta morta. Aquests elements presenten una alta capacitat d’acollida de biodiversitat. 

Forestacions: plantacions forestals i agroforestals

Incrementar la superfície arbrada i la seva biomassa: aquestes són les principals virtuts de l’aforestació, la pràctica forestal mitigadora més utilitzada a escala mundial. 

A Life Climark la posem en pràctica amb un objectiu a l’horitzó: garantir la sostenibilitat ambiental i socioeconòmica d’aquestes actuacions. Això és possible si abans de posar-la en pràctica se’n valora la idoneïtat en funció de les especificitats de cada territori. 

Hem dut a terme l’aforestació en un total de 7 rodals, amb una extensió total d’aproximadament 25 hectàrees: 

  • Can Geli de Buscarós: 1 ha de camp de conreu a la UP Els Aspres.
  • Les Gatelletes: 1,1 ha de camp de conreu a la UP El Montmell
  • Clos Costela: 1,5 ha de pineda de pi blanc al marge de cultius a la UP Serres d’Ancosa.
  • Can Sabater de Puigcaní: 4 ha de pineda de pi blanc amb clarianes a la UP Serres d’Ancosa.
  • Pla de l’Oliva: 2 ha de roureda postincendi a la UP Vall de Rialb.
  • Can Buscatell: 9,1 ha de camp de conreu.
  • Can Català: 1,51 ha de camp de conreu.

UP Replans del Berguedà

UP Els Aspres

UP Vall de Rialb

Vidreres (la Selva)

 

L’aforestació que hem dut a terme s’ha centrat en terrenys de conreu que estaven en desús i boscos que comptaven amb densitats baixes. Hem estudiat cada cas per tal de determinar: 

  • espècie i marc de plantació més adequats; 
  • tractaments previs a realitzar. 

Si bé el principal objectiu d’aquestes actuacions és augmentar la fixació de carboni a mitjà i llarg termini gràcies a augmentar la densitat arbrada, en cada cas sempre hem tingut en compte la combinació d’interessos tant ambientals com econòmics. Per exemple, vam optar per la plantació de pi pinyer per poder obtenir una bona fixació de carboni, així com la producció de pinyons. 

En el cas de plantacions d’enriquiment, actuació sobre masses forestals de baixa densitat, la millora de la biodiversitat ha estat notòria gràcies a la plantació de noves espècies d’arbres, i això ha contribuït a una major diversitat d’aquell rodal. 

Pràctiques de gestió forestal amb impacte en el balanç del carboni del sòl

Indicador general sobre el qual s’actua principalment: carboni. 

Els sòls forestals tenen un paper positiu en l’acumulació del carboni. És en aquest punt en el qual se centra aquesta acció: concretament en determinar el paper de la gestió forestal en la capacitat d’emmagatzematge de carboni. 

Aquesta acció ens permet respondre 2 preguntes clau:

  • quant carboni s’incorpora al sòl un cop es descomponen les fulles i la llenya;
  • fins a quin punt la qualitat del material en descomposició (fulles i llenya procedent de diferents espècies) explica les diferències entre la relació dels fluxos de carboni de l’atmosfera al sòl.

Flux de carboni de la llenya al sòl 

Des de Life Climark hem analitzat tres parcel·les tancades de pinassa. Comptaven amb 2 espècies d’arbres i 3 diàmetres de tronc. A més dels registres de troncs recents, també hi hem inclòs registres de 4 anys de fusta parcialment cremada. Cada residu es va col·locar sobre una capa de 5 cm de profunditat de sòl empobrit en termes de carboni. 

El principal objectiu era quantificar el carboni que s’incorpora al sòl un cop es descompon la fusta.  

Relació entre la qualitat del material en descomposició i el carboni incorporat al sòl 

En aquest estudi, avaluem la diferència de carboni transmès al sòl en funció de: 

  • espècies de les fulles; 
  • contrast de qualitat; 
  • diferència en el punt de descomposició. 

Concretament, comparem la descomposició de la fulla verda com a resultat de l’aclariment del bosc amb la de la fulla que ha caigut per raons naturals. S’hi analitzen 3 tipus diferents de fulles. 

Estudi de la contribució de carboni de la fusta en descomposició de diferents qualitats a les reserves de carboni del sòl. 

Gestió estratègica de prevenció d’incendis forestals

Indicador general sobre el qual s’actua principalment: carboni. 

La majoria d’UP seleccionades es troben en zones amb incidència d’incendis forestals i aquest fet compromet l’emmagatzematge del carboni que s’ha fixat al llarg del temps i que pot desaparèixer ràpidament si no es prenen mesures de prevenció d’incendis forestals.  

Hem configurat el model de propagació d’incendis, el qual està pràcticament calibrat per llançar el modelatge d’incendis de llarga distància en les diferents unitats de paisatge del projecte. Els resultats del modelatge preveuen: 

  • la intensitat del foc; 
  • la probabilitat d’incendi per als diferents escenaris; 
  • faciliten l’avaluació de les diferències d’emissions de carboni esperades entre els diferents escenaris en funció de si la zona ha estat tractada o no. 

Paral·lelament al modelatge d’incendis, estem quantificant el carboni susceptible de ser cremat dins de les nostres unitats de paisatge, així com on està localitzat. 

Concretament, estem desenvolupant les eines següents:  

  • cartografia precisa a nivell de rodals tenint en compte els gradients de les espècies arbòries dominants en la coberta i l’alçada del rodal; 
  • informació de l’estructura a nivell de rodals a partir de les dades generades en el 4t Inventari Nacional Forestal per tal de poblar els rodals pertinents; 
  • estudis de camp, és a dir: inventaris o mostres per tal d’estimar la quantitat de carboni emmagatzemat a fulles, brossa, biomassa morta i biomassa viva en el sòl. Aquestes dades complementen la informació de l’estructura amb certs valors de referència. 

LIFE CLIMARK (LIFE16 CCM/ES/000065) és un projecte LIFE de Mitigació del Canvi Climàtic, cofinançat pel Programa LIFE de la Unió Europea.

Aquest lloc web únicament reflexa l’opinió de l’autor i la Comissió Europea no se’n fa responsable de l’ús que se’n pugui fer de la informació que conté.

Centre de la Propietat Forestal

Finca Torreferrussa
Ctra. B-140, Sabadell a Santa Perpétua de Mogoda, km 4,5
08130 Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona)

Telèfon: 935 747 039 – Fax: 935 743 853

Correu electrònic: info@lifeclimark.eu