Centre de la Propietat Forestal
Finca Torreferrussa
Ctra. B-140, Sabadell a Santa Perpétua de Mogoda, km 4,5
08130 Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona)
Telèfon: 935 747 039 – Fax: 935 743 853
Correu electrònic: info@lifeclimark.eu
Unitat de paisatge:
Catalunya
1
2
3
4
5
6
1
UP Vall de Rialb
2
UP El Montmell
3
UP Aspres
4
UP Replans de Berguedà
5
UP Capçaleres del Llobregat
6
UP Serres d’Ancosa
El projecte se centra en sis unitats de paisatge (UP) contrastades i representades del territori català, i dues a Itàlia, on s’establiran els rodals demostratius d’actuació.
UP Vall de Rialb
L’estructura visual d’aquesta unitat està conformada per la geometria enfonsada de la conca hidrogràfica del riu Rialb, coberta per un extens continu vegetal. La part nord de la unitat es correspon amb una densa estructura muntanyenca que se situa, majoritàriament, entre els 500 i els 1.000 m d’elevació, amb un pendent mitjà proper al 30%.
És un territori de vocació clarament forestal, amb escasses limitacions per al creixement de l’arbrat, on destaca el color verd dels pins, que forma un mantell sovint continu interromput només pel rocam que, en alguns punts, es presenta molt compacte i formant cingleres. La principal explotació del territori és la forestal, però no és intensiva i ha vist fortament alentida la seva activitat.
UP Montmell
La serra del Montmell és el fons escènic predominant i l’element més característic del paisatge. Està formada per un conjunt de serres i turons calcaris d’aspecte aspre, va ascendint d’altitud en diagonal, des del sud-oest fins a la part central de la unitat, i culmina a la part nord amb la Talaia, situada a 861 metres. Els seus vessants es troben majoritàriament recoberts per vegetació arbustiva i pinedes de pi blanc, que sumen en conjunt el 89% de la superfície total de la unitat.
UP Aspres
En el paisatge dels Aspres destaca l’extensa ocupació que té la vegetació espontània, amb un 72% de la superfície global. Dintre d’ella cal distingir entre l’àrea corresponent als boscos (32%) i la que s’atribueix a les bosquines i prats (38%).
A l’oest del Llobregat hi ha un domini bastant aclaparador del bosc d’esclerofil·les, específicament de sureres o boscos mixtos de sureres i alzines. Al seu sotabosc conviuen plantes forestals pròpies de l’alzinar amb d’altres d’heliòfiles que hi troben acollida gràcies a l’ambient relativament lluminós que permeten les capçades poc denses de l’arbre dominant.
UP Replans de Berguedà
El paisatge destaca per la presència del riu Llobregat que travessa la unitat de nord a sud i la cohesiona al voltant dels nuclis de població establerts a les seves ribes, com Gironella, Puig-reig o Navàs. Al nord, entre la intersecció dels relleus prepirinencs i la plana ondulada per on transcorre el Llobregat hi trobem Berga.
La vegetació actual troba la seva expressió en vessants amb forta inclinació, alçades i en congostos estrets i escarpats. Cal destacar, d’una banda, les formacions boscoses més montanes, on rouredes i pinedes de pi roig gaudeixen d’una important presència i bon estat de conservació. De l’altra, un 30% de la superfície del paisatge està ocupada per pinedes i un 30% per matollars.
UP Capçaleres del Llobregat
El paisatge de les Capçaleres del Llobregat destaca pel seu caràcter eminentment muntanyós i abrupte amb relleus calcaris destacables i també pel predomini de la coberta forestal. La característica silueta del massís del Pedraforca dóna caràcter a la unitat.
El 69,2% està cobert per boscos, producte del gran nombre de serres i muntanyes que el formen. Apareixen gairebé tots els tipus de boscos de Catalunya al llarg de l’evolució altitudinal.
UP Serres d’Ancosa
Les Serres d’Ancosa tenen un pendent pronunciat i dominen el fons escènic de la unitat. Al seu vessant s’hi poden trobar cingleres, mentre que al nord el relleu és més suau. Es troben ocupades fonamentalment per una coberta forestal, dominada per pinedes, bosquines i matollars de reconstitució del carrascar o alzinar, que globalment ocupen un 77% de la superfície de la unitat. També destaquen els afloraments de penyes calcàries o dolomítiques i algunes urbanitzacions que es situen dalt de turons.
Unitat de paisatge:
Itàlia
1
2
1
CANSIGLIO
2
LORENZAGO DI CADORE
Unitats de paisatge incloses en el projecte:
Regió del VÈNETO
- Cansiglio
- Lorenzago di Cadore
CANSIGLIO
Descripció general del lloc
La zona es troba a la regió del Vèneto, a la província de Belluno (al límit amb la província de Treviso). Forma part de la reserva biogenètica natural Pian Parrocchia-Campo di Mezzo, creada el 1977.
El bosc, amb el faig (Fagus sylvatica) com a espècie dominant, cobreix una àrea de 667 ha que s’inclou íntegrament en les zones de protecció especial (ZPE, 79/409/CEE) i els llocs d’importància comunitària (LIC, 92/43/CEE). Des del 1996 el bosc també acull un punt de la xarxa italiana de vigilància de l’ecosistema forestal (CONECOFOR), que forma part del (PCI Boscos) de la Comissió Econòmica per a Europa de les Nacions Unides (http://www.icp-forests.net/), que, entre el 2009 i el 2010, es va supervisar a través del projecte LIFE+ FutMon (http://www.futmon.org).
Al bosc hi ha una llarga tradició de gestió forestal: les regles fonamentals que s’apliquen són aclarida moderada des de baix o aclarida mixta, cada 20 anys, mentre que la regeneració del rodal es fa amb el sistema d’aclarida successiva a claps. En general, en cada intervenció s’extreuen entre 700 i 1.000 m3 de bosc, una superfície de més de 10 o 15 ha. L’Ufficcio Territoriale Carabinieri per la Biodiversità (UTCB) de Vittorio Veneto s’encarrega de la gestió forestal.
Descripció de l’àrea de prova
La zona experimental seleccionada per a LIFE CLIMARK es troba en una fageda d’entre 120 i 145 anys, a una altitud que va dels 1.100 als 1.200 m sobre el nivell del mar. Actualment, l’edat de tala final tendeix cap a una edat de rodal indefinida, per ajustar-se a les noves actuacions recreatives, paisatgístiques i de mitigació del canvi climàtic. Els paràmetres del lloc (elevació, ubicació, sòl, quantitat i distribució de les precipitacions) són òptims per al creixement dels faigs i aquestes condicions contribueixen a prolongar el temps de permanència dels arbres drets (durada de la rotació).
Es va dedicar una àrea de 35 ha dividida en nou parcel·les (més una) als assaigs de gestió del projecte LIFE+ ManFor C.BD. (www.manfor.eu). Es van identificar tres opcions, que es van assignar aleatòriament a tres rèpliques de les parcel·les (de la 1 a la 9). Es va definir un grup de tres terrenys de mostratge circular permanent dins de cada parcel·la d’acord amb un disseny sistemàtic per estudiar els paràmetres de mesurament (espècie, DAP, alçada, ubicació de l’arbre, categoria social, projeccions de la capçada, etc.).
Les tres opcions de gestió proposades per al Cansiglio van ser:
- Tradicional (local): gestió tradicional que consisteix en l’aclarida moderada des de baix o l’aclarida mixta, mentre que la regeneració del rodal es fa amb el sistema d’aclarida successiva a claps. El personal d’UTBC es va encarregar de la selecció dels arbres seguint les indicacions dels treballadors del projecte LIFE+ManFor C.BD.
- Innovadora: consisteix a identificar un nombre indeterminat d’arbres dispersos i en bon estat (que solen pertànyer a les categories socials predominant/dominant) i aclarir la capçada, el tronc i les arrels dels arbres seleccionats.
- Intervenció diferida: hi ha motius per provar la intervenció diferida en una etapa posterior a la del context de gestió forestal de la fageda per la seva àmplia aplicació a Itàlia (per exemple, als parcs i les reserves nacionals).
S’ha definit una altra àrea (sense rèplica) per crear la primera «parcel·la d’envelliment» (literalment del francès îlot de sénescence). Consisteix en una àrea d’unes quantes hectàrees (2 o 3 ha) en què es deixa envellir indefinidament els arbres fins que moren i es descomponen; en què es fan forats i estalocs en els arbres drets; en què alguns troncs vius es tallen parcialment pel perímetre exterior fins al càmbium perquè esdevinguin arbres drets morts o es talen i es deixen a terra a fi de crear microhàbitats, nínxols i passos per als insectes i la microfauna.
LORENZAGO DI CADORE
Descripció general del lloc
Els boscos del municipi de Lorenzago di Cadore, a la regió del Vèneto, província de Belluno, cobreixen una àrea total de 1.100 ha i es caracteritzen per combinar pícea, avet, faig i làrix (Picea abies, Abies alba, Fagus sylvatica, Larix decidua). La zona de Lorenzago di Cadore forma part d’una de les zones de protecció especial més extenses dels Alps (ZPE IT3230089 «Dolomites de Cadore i Comelico») i conté dos llocs d’importància comunitària (LIC, 92/43/CEE). Els boscos de Lorenzago han obtingut el certificat PEFC per la gestió forestal sostenible.
Descripció de l’àrea d’assaig
El lloc seleccionat en el projecte LIFE+ ManFor C.BD. es troba en un bosc mixt de coníferes (avet blanc, 51 %; avet roig, 46 %; làrix europeu, 2 %; faig, 1 %) d’edats diferents, situat entre 925 i 1.220 m per sobre del nivell del mar i gestionat tradicionalment mitjançant el sistema de selecció.
Els assaigs de gestió forestal es van dur a terme a 25 hectàrees i es van aplicar dues opcions de gestió diferents, que s’exposen a continuació:
- Tradicional (local): cada n anys la pràctica inclou, simultàniament: i) l’arrossegament dels arbres madurs; ii) l’aclarida del nivell intermedi; iii) la tala progressiva dels costats al voltant de les parcel·les de regeneració definides per afavorir-ne el bon creixement; iv) la tala dels troncs defectuosos i la destrucció completa dels arbres. El sistema de transport amb cavalls que es feia servir en el passat permetia arrossegar els arbres madurs dispersos amb freqüència; avui l’ús de tractors facilita l’arrossegament, però d’alguna manera cal concentrar les tales en el sòl.
- Innovadora: actualment l’arrossegament d’uns quants arbres madurs i l’aclarida dels arbres de dimensions intermèdies s’organitza en grups petits i permet intervencions mínimes gràcies a la collita mecanitzada. Les pràctiques innovadores s’han aplicat obrint vies de desforestació amb una longitud de 60 m (1½ alçada màxima) i una amplada de 20 m (½ alçada màxima). Aquestes «aclarides lleugeres» tenen una orientació NO-SE. S’afavoreixen els arbres de fulla gran i la regeneració jove a les vies i, a continuació, s’alliberen. La regeneració del faig (erradicat en el passat pel seu poc valor en comparació amb la fusta d’avet blanc o roig) sempre es fomenta per millorar la diversitat d’espècies arbòries.
Al lloc es van crear 6 parcel·les de mostratge permanent (amb un radi de 30 m) per representar la variabilitat del bosc i els tractaments.