Centre de la Propietat Forestal
Finca Torreferrussa
Ctra. B-140, Sabadell a Santa Perpétua de Mogoda, km 4,5
08130 Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona)
Telèfon: 935 747 039 – Fax: 935 743 853
Correu electrònic: info@lifeclimark.eu
El projecte CLIMARK se centra sobre 6 unitats de paisatge (UP) que representen majoritàriament la diversitat paisatgística i territorial de Catalunya. Per a cadascuna d’aquestes unitats de paisatge, s’ha realitzat, en primer lloc, una diagnosi dels serveis ecosistèmics existents amb l’objectiu de conèixer les necessitats, limitacions i fortaleses que ofereix cada territori a nivell general. Seguidament, s’han determinat per a cada UP els indicadors (carboni, aigua i/o biodiversitat) més importants sobre els que caldria incidir i vertebrar la gestió forestal mitigadora, convertint-se en la línia de base a nivell global (escala d’unitat de paisatge).
Paral·lelament, s’analitzaran els indicadors de carboni, aigua i/o biodiversitat a nivell de rodal, amb l’objectiu de definir la línia de base que permeti caracteritzar i avaluar l’impacte de la gestió forestal mitigadora sobre un o varis d’aquests indicadors. La diagnosi dels rodals es realitzarà en parcel·les no gestionades i d’altres gestionades tradicionalment o actuades en el marc d’altres projectes europeus i que formen part de la Xarxa de Parcel·les Demostratives (XPD) del Centre de la Propietat Forestal (CPF).
Els ecosistemes forestals, especialment els boscos arbrats, contribueixen potencialment a la mitigació del canvi climàtic gràcies a la influència sobre el cicle global del carboni; és a dir, la vegetació per créixer capta el carboni de l’atmosfera i l’emmagatzema al tronc, branques, fulles i arrels, convertint-se així en fixadors o embornals de carboni. A més a més, els boscos generen fusta que s’utilitza com a matèria primera per a l’elaboració de productes fusters (pals, taules, taulons, etc.) on seguim mantenint el carboni emmagatzemat, o d’altres com la biomassa, que actua com a substituta dels combustibles fòssils evitant que es generin noves emissions de carboni per aquests últims.
Malauradament, el nou paradigma de canvi climàtic i l’escassa gestió forestal actual apunten al risc de reducció de la funció fixadora de carboni dels boscos europeus i la disminució dels stocks de carboni actuals.
Per contribuir a donar resposta als reptes actuals, en el marc del projecte CLIMARK, s’estudiaran els millors itineraris de gestió forestal que optimitzin la capacitat fixadora de carboni i maximitzin el temps d’emmagatzematge del carboni, tant en el propi bosc, com en els diferents productes fusters obtinguts.
Els models actuals de predicció de canvi climàtic en el context mediterrani preveuen sobre la precipitació un canvi en el règim de pluges, reduint-se la quantitat de pluja anual i modificant-se la distribució d’aquestes al llarg de l’any. Així doncs, les previsions de major escassetat d’aigua i d’augment de les temperatures provocaran escenaris de sequera, on les plantes necessitaran major quantitat d’aigua per sobreviure (evapotranspiració), i si aquesta escasseja o no en disposen, hi haurà una pèrdua en el creixement i canvis en l’estructura dels boscos.
En el marc del projecte CLIMARK, s’estudiarà com utilitzen les plantes l’aigua per créixer i poder així emmagatzemar carboni en diferents formacions forestals representatives del context mediterrani i sota diferents tractaments i models de gestió forestal. D’aquesta manera es coneixeran les espècies i les estructures forestals que són més eficients en l’ús de l’aigua.
El canvi climàtic, les pertorbacions, la manca de gestió forestal i la pèrdua dels mosaics agroforestals poden considerar-se com els principals factors que impulsen la pèrdua de la biodiversitat i d’hàbitats comunitaris. Per tal de conèixer la biodiversitat existent als nostres boscos i fomentar la seva conservació i millora, és necessari desenvolupar una sèrie d’eines capaces de quantificar numèricament la biodiversitat potencial del bosc. En aquest sentit, el projecte CLIMARK pretén donar resposta a aquests plantejaments, identificant les variables més importants sobre les quals orientar la gestió forestal per a la biodiversitat i quantificar-la mitjançant l’ús de l’Índex d’Avaluació Potencial dels Boscos de Catalunya per a la Biodiversitat (IPBB).