Accions

Zones d’actuació

Els treballs en les zones d’actuació es van realitzar entre els anys 2018 i 2019, exceptuant unes plantacions, que es van haver d’ajornar amb motiu de la COVID-19 i que finalment es van realitzar durant la tardor de 2020.

UP Montmell

S’ha actuat sobre un total de 9,5 ha. Inclou pinedes de pi blanc d’influència litoral postincendi, amb masses sense tractament i altres ja actuades anteriorment. S’hi ha realitzat també una plantació de pi blanc empeltat amb pues de pi pinyer.

UP la Vall de Rialb

S’ha actuat sobre un total d’11,1 ha. S’ha incidit sobre boscos adults de pinassa i pi roig de l’àmbit prepirinenc i central. S’ha realitzat una plantació d’enriquiment en una roureda de fulla petita postincendi.

UP Aspres

S’ha actuat en un total de 21,9 ha. Les actuacions s’han realitzat sobre suredes adultes i altres regenerades postincendi. S’hi ha fet una plantació de pi pinyer.

UP Replans de Berguedà

S’ha actuat sobre un total de 12,4 ha sobre boscos purs i mixtos de roure, pi blanc, pi roig i pinassa postincendi.

UP Capçaleres del Llobregat

S’ha actuat en un total de 8,64 ha sobre boscos adults de pi roig de l’àmbit prepirinenc i central.

UP Serres d’Ancosa

S’ha actuat en un total de 13,7 ha sobre pinedes adultes de pi blanc d’influència litoral. També s’han realitzat plantacions d’enriquiment amb frondoses nobles.

Per completar aquestes actuacions, s’han fet dues plantacions agroforestals, en altres àmbits als descrits, i s’ha realitzat el seguiment de plantacions de suro i cirerers efectuades anys enrere. En conjunt, aquestes altres actuacions suposen una superfície de 10,61 ha.

Accions de mitigació i adaptació

  • Gestió de masses forestals en fase de regeneració postincendi.
  • Gestió forestal en masses adultes.
  • Forestacions: plantacions forestals i agroforestals.
  • Pràctiques de gestió forestal amb impacte en el balanç del carboni en el sòl.
  • Gestió estratègica de prevenció d’incendis forestals.

Disseny del mercat voluntari de Crèdits Climàtics

El disseny del mercat voluntari de crèdits climàtics pretén posar en contacte els promotors (la propietat forestal amb boscos mitigadors del canvi climàtic) i compradors (empreses compromeses amb l’entorn i que necessiten compensar les seves emissions) amb l’objectiu de generar una activitat econòmica que permeti la rendibilitat dels boscos mitjançant la gestió forestal multifuncional i mitigadora. Aquest disseny del mercat serà sòlid, transparent, no excloent i supervisat pel control d’una tercera part independent. Així doncs, s’identificaran els promotors i les empreses compradores que formaran part del mercat de crèdits climàtics.

L’acció C6 del projecte LIFE Climark preveu el Disseny del mercat de crèdits climàtics. De forma prèvia a aquest disseny, s’ha realitzat un primer treball de cerca d’informació per tal d’analitzar la resposta que els diferents mecanismes de compensació donen a les problemàtiques més comunes amb què habitualment es troben: addicionalitat del projecte, temporalitat i permanència, monitoratge i verificació de les actuacions, i integració de variables quantitatives i qualitatives en el crèdit climàtic.

Video-entrevista equip C2M

Proves pilot

Les proves pilot projectades en el LIFE CLIMARK ens han de permetre avaluar cadascuna de les fases d’implantació del futur mercat de crèdits climàtics, de cara a la seva eventual posada en marxa el 2023. Es valora la idoneïtat de les actuacions forestals previstes i de la metodologia per al càlcul del seu impacte i els crèdits climàtics generats. Es treballa amb els diferents actors implicats a cada territori per concretar l’organització de tot el procés, des de la proposta del projecte forestal fins al seu finançament efectiu i certificació posterior.

Les fases que inclouen cada una de les proves pilot són:

  • Identificació dels principals serveis ecosistèmics a millorar i dels principals agents a tenir en compte en cada territori, a escala de paisatge. S’estableixen diverses reunions informatives i participatives amb la idea general del projecte i els objectius específics de cada prova.
  • Redacció d’un Projecte forestal de mitigació i adaptació al canvi climàtic (PROMACC), document operatiu per a la implementació d’una gestió forestal multifuncional agrupada, amb la selecció dels diferents rodals, els models i itineraris de gestió a seguir i la quantificació de l’impacte d’aquesta gestió en el carboni, l’aigua i la biodiversitat. El PROMACC ha d’incloure les despeses de la gestió silvícola i la direcció de l’obra (el marcatge i el seguiment), així com les relacionades amb la comunicació in situ de l’actuació a realitzar.
  • Del PROMACC en resultarà el nombre de Crèdits Climàtics que caldrà valorar, equivalents a les hectàrees de paisatge resilient resultant de la gestió projectada. Cada Crèdit Climàtic tindrà associada una quantificació econòmica segons el cost per hectàrea del PROMACC i un impacte de la gestió proposada per als propers 15 anys, les tones de carboni a fixar, els metres cúblics d’aigua a proveir i el percentatge de millora de la capacitat d’acollida de la biodiversitat.
  • Un cop tancat el projecte, iniciem la cerca de finançament, amb entitats privades i/o públiques, per implementar el projecte. El seguiment de les actuacions esdevindrà clau per la correcta provisió dels serveis ecosistèmics.
  • La prova pilot inclou tasques de comunicació, notes de premsa i divulgació en xarxes socials, i formació, durant la implementació del projecte.
1
2
5
6
7
8
1

Vall de Lord

2

Conca del Segre-Rialb

3

Castellar del Vallès

4

Serra de Collserola

5

Serra de Miralles-Orpinell-Ancosa

6

Zona Volcànica de la Garrotxa

7

Vall d’en Bas

8

Vall de la Muga

Actualment hi ha en marxa 8 proves pilot, en vuit zones amb diferents contexts ambientals i socioeconòmics. En destaquem les cinc següents, les quals es troben en una fase més avançada:

  • Serra de Collserola. Boscos molt propers a Barcelona i amb forta afluència de visitants. En aquesta zona, pren molta importància la conservació de la biodiversitat per estar en un Parc Natural i la prevenció d’incendis per la proximitat a grans nuclis urbans. Aquesta prova es troba en la seva fase d’implementació a partir de finançament privat.
  • AFG de les Arenes. Boscos periurbans del municipi de Castellar del Vallès, ubicats en una àrea estratègica per a la prevenció de grans incendis forestals. L’entitat finançadora és l’Ajuntament de Castellar del Vallès i l’entitat que promou la gestió forestal l’Associació de Propietaris Forestals de Castellar del Vallès, Gallifa i Sant Llorenç Savall.
  • Conca del Segre-Rialb. Abasta 6 municipis en les comarques de la Noguera (Ponts, la Baronia de Rialb i Tiurana) i l’Alt Urgell (Peramola, Bassella i Oliana) amb una important superfície forestal. L’entitat que promou la gestió és l’Associació Forestal de la Conca Segre-Rialb, a l’entorn rural de l’embassament. El projecte promou actuacions de restauració ecològica lligades principalment a la recuperació dels serveis ecosistèmics després de l’afectació dels grans incendis forestals a partir dela anys vuitanta.
  • Serra de Miralles-Orpinell. Zona situada a la comarca de l’Anoia, dominada per extenses masses de pi blanc amb un alt risc d’incendis forestals i baixa rendibilitat. Entre elles, hi participa l’Associació de Propietaris Forestals Miralles-Orpinell i es preveuen actuacions de restauració després del darrer incendi forestal de 2021, de prevenció d’incendis forestals i de provisió d’aigua de l’aqüífer Carme-Capellades.
  • Vall de Lord. Vall de la conca del Cardener al Solsonès per sobre l’embassament de la Llosa del Cavall que abasta 3 municipis: Sant Llorenç de Morunys, Guixers i la Coma i la Pedra. Boscos de pi roig i rouredes que s’han expandit per l’abandonament de l’activitat agrària. L’entitat promotora de la prova és l’Associació Forestal de la Vall de Lord i el projecte inclou rodals en àrees estratègiques de prevenció d’incendis i propers als principals cursos d’aigua que travessen la vall.

Altres tres proves pilot que estan avançant a bon ritme es troben situades a la comarca de la Garrotxa i a la Vall de la Muga, mentre es treballa en la replicabilitat d’un possible mercat de crèdits climàtics a la regió del Vèneto, a Itàlia.

LIFE CLIMARK (LIFE16 CCM/ES/000065) és un projecte LIFE de Mitigació del Canvi Climàtic, cofinançat pel Programa LIFE de la Unió Europea.

Aquest lloc web únicament reflexa l’opinió de l’autor i la Comissió Europea no se’n fa responsable de l’ús que se’n pugui fer de la informació que conté.

Segueix-nos a Twitter

Segueix-nos a Facebook

3 years ago
Temporal changes in Mediterranean forest ecosystem services are driven by stand development, rather than by climate-related disturbances

Un interessant estudi confirma que l'estructura actual del bosc és la principal responsable de la reducció de la taxa de segrest de carboni i de l'exportació d'aigua als boscos catalans. Destaca ... See more

The Mediterranean Region constitutes a biodiversity hotspot and its forests have provided multiple ecosystem services (ES) to human societies for mill…

3 years ago
Fotos de la cronologia

Perquè aquest any ha estat tan fàcil trobar bolets als #boscos de Catalunya ?🍄🌲
Les climàtiques dels últims mesos han afavorit l'aparició de bolets encara no citats. Les precipitacions han ... See more

Centre de la Propietat Forestal

Finca Torreferrussa
Ctra. B-140, Sabadell a Santa Perpétua de Mogoda, km 4,5
08130 Santa Perpètua de Mogoda (Barcelona)

Telèfon: 935 747 039 – Fax: 935 743 853

Correu electrònic: info@lifeclimark.eu